enric galcerà
photographer
Als sis anys veia com el meu pare feia miracles. Envolcats en una petita habitació, per una suau llum vermella, el mirava sorprès submergir un paper en blanc en un líquid i com, del no-res, apareixien imatges en ell; encara conservo l’ampliadora, feta per ell, penjada a la petita cambra a manera de laboratori; hores, dies vaig passar en aquella habitació a les fosques, o envolcat per la llum vermella…
Anys més tard, vaig treballar al “Diari de Barcelona“, com a fotògraf, fins que va tancar les portes per manca de recursos econòmics.
Vaig fer uns shoopings a Paris i a Londres per a la revista “Dunia“, reportatges en color per al dominical de "la Vanguardia" i vaig fer quatre películas de foto fixa.
Més tard a la televisió, TV3, on vaig estar trenta anys, primer, quatre anys com a operador de càmera i després com a realitzador.
He dirigit un curtmetratge, que va guanyar el primer premi al "Festival Internacional de Cinema de Barcelona", “la prova” basat en un relat de l’Anna Lauradó i interpretada per la també premiada Mercé Arànega. I una obra de teatre “Sols i mal acompanyats” que va guanyar premi al millor text i a la direcció d'actors masculins al "Festival de Salas Alternatives de Barcelona".
Hi ha molt més, viatges, Reiki, Tantra, Aikido, Yoga, submarinisme, meditació, però…